El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha lliurat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2024 al president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i a la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar. També s'ha presentat al sector cultural amb un acte que ha tingut lloc al Museu Picasso de Barcelona.
L’informe recull els principals esdeveniments, tendències i polítiques culturals de l’any i ofereix dades i propostes per enfortir l’ecosistema cultural. L’any 2024 ha consolidat la recuperació de públics i la millora de la facturació en diversos sectors culturals, així com la inversió pública en cultura. El pressupost destinat a cultura del conjunt de les administracions catalanes l’any 2024 ha arribat als 1.458 milions d’euros (dels quals el 33 % correspon a la Generalitat de Catalunya, el 13 % a les diputacions i els consells comarcals, i el 54 % als ajuntaments). Aquesta xifra representa una despesa de 182 euros per habitant, el valor més alt registrat fins ara. Malgrat això, l’informe també alerta de la situació de precarietat que continuen patint una part significativa dels professionals del sector.
A l’enquesta Condicions de treball d’artistes, creadors i professionals de la cultura, en la qual han participat més de 1.200 treballadors culturals, es dona a conèixer una realitat complexa i diversa, marcada per la dedicació, la precarietat i la passió per l'art i la cultura. Alguns dels principals problemes identificats són les desigualtats de gènere, la baixa sindicació (només un 10 % dels enquestats estan sindicats), la manca de reconeixement social i les dificultats per accedir a una formació adequada. De l’enquesta s’extreu que el 23 % dels treballadors culturals tenen uns ingressos que estan per sota del salari mínim i només un 35 % superen el salari mitjà. A més, un 40 % han de combinar diverses feines per garantir la seva sostenibilitat econòmica.
El Plenari del CoNCA reclama polítiques que posin les persones al centre, amb una millora de les condicions laborals, perquè sense dignitat laboral no hi pot haver un sistema cultural just, inclusiu ni transformador. També alerta que una cultura democràtica no pot construir-se sense incorporar les diferents veus que configuren la societat actual, perquè la manca de representació i participació no reflecteix la pluralitat de la societat catalana.
A més, es referma en què l’aliança entre arts i educació és necessària per a una educació transformadora i una cultura arrelada socialment. També es destaca positivament la iniciativa que s’ha posat en marxa amb el Programa per a la millora de la presència de les arts i la cultura en l’educació, impulsat pel Departament de Cultura i Educació, i que sorgeix de la Carta de les Arts a l’Educació fruit del compromís que les administracions van adquirir al 1r Fòrum de les Arts a l’Educació.
En conclusió, tot i l’increment de la inversió pública i l’activitat cultural durant el 2024, persisteixen desigualtats laborals, territorials i de representació. Al final del document, el Plenari del CoNCA fa una sèrie de recomanacions per avançar cap a una cultura més justa, inclusiva i sostenible, com ara:
- Millorar les condicions laborals del sector cultural. Es recomana desplegar l’Estatut de l’Artista, reforçar la representació sindical, promoure la igualtat i la conciliació i protegir els drets culturals en un entorn digital que evoluciona ràpidament.
- Garantir la implementació efectiva de la Llei de drets culturals. L’informe proposa aprovar reglaments que facin operatius els drets culturals i tenir una dotació pressupostària específica per finançar accions concretes. A més, recomana adaptar les mesures a les realitats locals, urbanes i rurals per a una cultura més inclusiva, equitativa i democràtica.
- Incorporar la diversitat com a criteri estructural. Per tal que la diversitat sigui una realitat de les polítiques culturals, es proposa l’accés i la participació activa de col·lectius històricament exclosos. A més, es remarca la necessitat de treballar la diversitat des dels continguts promovent propostes culturals que reflecteixin mirades diverses, així com la importància de la formació per a professionals i dels programes educatius.
- Revisar els models de col·laboració publicoprivada. Els models actuals sovint generen precarietat i desequilibris, especialment en la contractació pública. El CoNCA proposa revisar aquests criteris per incloure clàusules socials i laborals que garanteixin condicions dignes, i també evitar subcontractacions precaritzadores, especialment en serveis essencials com biblioteques o centres cívics, fomentant la contractació directa i estable per part de les administracions.
- Enfortir l’ús social del català en l’àmbit digital i audiovisual. Fer del català una llengua viva i present en els entorns digitals i audiovisuals és imprescindible per connectar amb les generacions joves. El Pacte Nacional per la Llengua (2025) estableix aquest objectiu com a prioritari. Per potenciar-lo, és necessària la promoció de continguts en català a xarxes socials i plataformes digitals i el suport a la creació de continguts nadius digitals amb ajuts específics.
- Assegurar la sostenibilitat dels equipaments culturals. La inauguració d’un equipament no garanteix el seu impacte ni la seva continuïtat. Cal una estratègia integral de sostenibilitat per evitar la dependència de subvencions puntuals, així com una programació arrelada al territori.
- Reforçar l’aliança entre cultura i educació. El CoNCA aconsella integrar les arts al currículum educatiu com a eina pedagògica transversal. També és important formar el professorat i fomentar la col·laboració entre escoles i entitats culturals mitjançant projectes compartits i xarxes territorials.
- Simplificar la burocràcia en les gestions públiques. L’informe suggereix una sèrie de mesures per simplificar els procediments administratius, com ara unificar criteris entre administracions per evitar duplicitats, fer servir eines digitals accessibles o establir finançament plurianual per a projectes de continuïtat.
-Consolidar l’Observatori de la Cultura. Per fer de l’Observatori una eina clau s’ha de dotar de recursos humans i econòmics estables. Es recomana establir aliances amb universitats, centres de recerca i entitats culturals per millorar la qualitat de les dades i desenvolupar indicadors culturals que mesurin també l’accés, la participació, la diversitat i l’impacte social.